El primer mòbil per a l'escola: quina tarifa i quins límits

Arriba el setembre i, amb el canvi de curs, la conversa: "tothom en té un". La decisió de quan és vostra. El que sí que podem explicar és com fer-ho de manera que no doni problemes.

La tarifa és la part fàcil

Un adolescent amb wifi a casa i a l'escola consumeix menys del que sembla: entre 10 i 20 GB al mes en fan de sobres si les còpies de fotos i les actualitzacions van només per wifi.

El que no cal:

• Tarifes de 100 o 200 GB. No les faran servir i costen més.
• Un mòbil car. El primer mòbil es cau, es perd i es mulla. Un de gamma mitjana fa exactament la mateixa feina.

El que sí que cal: que la factura sigui la mateixa cada mes, perquè les sorpreses en una línia d'un menor solen venir de coses que ningú ha demanat.

Els bloquejos, això és el que importa

Aquesta és la part que gairebé ningú demana i que evita el 90 % dels disgustos. Demana-ho a l'operadora en donar l'alta:

1. Bloqueig dels serveis de tarifació addicional. Són les subscripcions a serveis de tercers que es cobren per la factura del mòbil: jocs, concursos, tons. N'hi ha prou amb un banner mal tancat dins d'un joc. És gratuït i s'ha de demanar.

2. Bloqueig de trucades a números especials (803, 806, 807).

3. Bloqueig de compres dins de les aplicacions. Això es fa al mòbil, no a l'operadora: a Google Play i a l'App Store es pot demanar contrasenya per a cada compra.

4. Límit o avís de dades, per si de cas.

Amb això posat, una línia de menor és molt difícil que doni una sorpresa.

El control parental: què fa i què no

Totes dues plataformes tenen eines gratuïtes i van prou bé:

Android: Family Link. Permet posar límits de temps, aprovar les aplicacions que es descarreguen, veure on és el telèfon i posar una hora en què el mòbil es bloqueja.

iPhone: Temps d'ús amb "En família". Fa el mateix: límits per aplicació, temps d'inactivitat i restriccions de contingut.

El que no fan: filtrar-ho tot. Cap eina evita que un amic li ensenyi alguna cosa al pati. El control tècnic serveix per posar un marc, no per substituir la conversa.

La conversa que val més que tot això

Val la pena acordar quatre coses abans de donar-li el telèfon, i que quedin clares:

1. On dorm el mòbil. Fora de l'habitació a la nit és la norma que més diferència fa, i la que més costa de mantenir.
2. Què es fa si algú desconegut li escriu. La resposta ha de ser: ensenyar-ho, sense por a que li retirin el telèfon per haver-ho ensenyat.
3. Què es fa si passa alguna cosa desagradable. Que sàpiga que pot venir a explicar-ho i que no es quedarà sense mòbil per haver-ho dit. Si el càstig és perdre el telèfon, no ho explicarà mai.
4. Que el que es publica no s'esborra.

Aquesta última val la pena repetir-la de tant en tant.

La línia, a nom de qui

La línia d'un menor va a nom del pare, la mare o el tutor. És així legalment i també és pràctic: sou vosaltres qui podeu fer canvis, posar bloquejos i reclamar si cal.

Un detall que sovint es passa per alt

Si li poses un mòbil que havia estat d'algú de casa, comprova que sigui 4G amb VoLTE. Els mòbils vells que van quedar al calaix solen ser 3G, i amb l'apagada d'aquesta xarxa poden deixar de fer trucades. Ho expliquem a l'apagada del 3G.

I posa-li el mòbil en català des del primer dia, teclat inclòs: ho expliquem aquí.

---

A Tornarem Telecom et deixem els bloquejos posats des del primer dia i t'ho expliquem tot en català. Parlem-ne.