L'1 d'octubre i les telecomunicacions: qui controla la xarxa?

L'1 d'octubre i les telecomunicacions: qui controla la xarxa?

Hi ha moments que actuen com a reveladors. Que treuen a la superfície realitats que en condicions normals resten amagades sota la comoditat del dia a dia. Per a molts catalans, l'1 d'octubre internet va ser un d'aquests moments: quan les autoritats espanyoles van intentar bloquejar webs, aplicacions i serveis en línia relacionats amb el referèndum, va quedar clar que la xarxa no és un espai lliure per defecte. És un espai governat per infraestructures, lleis i actors amb interessos propis.

Entendre què va passar aquell dia amb les telecomunicacions de l'estat és important per saber on som ara i què cal fer.

---

Els intents de bloqueig digital de l'1 d'octubre

Dies abans de l'1 d'octubre de 2017, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ordenar als principals proveïdors d'internet espanyols --entre ells Telefònica, Orange i Vodafone-- que bloquegessin una llista de webs relacionades amb l'organització del referèndum.

El bloqueig va tenir un èxit parcial. Algunes pàgines van ser inaccessibles durant hores. Però la comunitat tècnica va respondre ràpidament: miralls de les webs, xarxes privades virtuals (VPN), serveis d'adreces alternatives i la descentralització dels sistemes van permetre que molta informació continués accessible. La web del cens, per exemple, va ser duplicada en servidors de tot el món en qüestió d'hores gràcies a la col·laboració de milers de persones.

El resultat pràctic va ser que els intents de bloqueig digital relacionats amb l'1 d'octubre internet van fracassar en gran mesura, però la lliçó era clara: l'estat té la capacitat jurídica i tècnica d'intervenir en les xarxes de comunicació quan considera que hi ha una raó per fer-ho.

---

Com funciona el control de la xarxa per part de l'estat

En la majoria de democràcies occidentals, els governs tenen mecanismes per intervenir en les telecomunicacions de l'estat en situacions determinades. Aquests mecanismes inclouen:

• Ordres judicials de bloqueig: Un tribunal pot ordenar a un proveïdor d'internet que bloquegi l'accés a una web o servei determinat. És el mecanisme que es va usar l'1 d'octubre.
• Legislació d'emergència: En situacions de crisi, alguns estats tenen lleis que permeten intervencions més àmplies sobre les xarxes, incloent-hi talls de servei.
• Pressió sobre les operadores: Les grans operadores, que depenen de llicències governamentals per operar, són vulnerables a la pressió informal dels reguladors i del poder executiu.
• Interceptació legal: Els serveis d'intel·ligència tenen mecanismes legals per interceptar comunicacions en determinades condicions.

Cap d'aquests mecanismes és exclusiu d'Espanya ni d'estats autoritaris. Existeixen en democràcies consolidades. La diferència està en els controls democràtics que limiten el seu ús i en la transparència amb què s'apliquen.

---

La sobirania de la xarxa: un debat global

El debat sobre la sobirania de la xarxa no és exclusivament català ni espanyol. A nivell global, hi ha una tensió creixent entre tres models:

El model d'internet obert, promogut originalment als Estats Units i per comunitats tècniques internacionals, que defensa que internet hauria de ser una xarxa global, descentralitzada i sense control governamental.

El model d'internet nacional, que alguns estats --Rússia, la Xina, Iran-- han intentat implementar en diverses formes, creant xarxes que poden aïllar-se de la xarxa global si l'estat ho decideix.

El model europeu, que busca un punt mig: regular les plataformes digitals i protegir els drets dels usuaris sense trencar la xarxa global, però amb capacitats de supervisió i intervenció en casos concrets.

Catalunya, com a territori dins la Unió Europea, està dins del marc europeu. Però la realitat de les telecomunicacions de l'estat espanyol i les lliçons de l'1 d'octubre internet mostren que els marcs legals no sempre garanteixen la neutralitat de la xarxa en moments de tensió política.

---

Per què la descentralització tecnològica és una resposta

Una de les lliçons tècniques de l'1 d'octubre va ser la importància de la descentralització. Quan la informació està allotjada en un sol servidor, és fàcil bloquejar-la. Quan està distribuïda en milers de servidors arreu del món, el bloqueig és molt més difícil.

Això té implicacions per a la sobirania de la xarxa a nivell pràctic:

• Usar serveis descentralitzats i de codi obert quan sigui possible.
• Diversificar els proveïdors de telecomunicacions per reduir la dependència d'un sol actor.
• Donar suport a xarxes comunitàries i cooperatives que no depenen exclusivament de les infraestructures de les grans operadores.
• Aprendre a usar eines de privacitat --VPN, Tor, comunicació xifrada-- com a habitualitat, no només en situacions de crisi.

La resposta a la vulnerabilitat que va mostrar l'1 d'octubre internet no és només política. És també tècnica i de comportament individual i col·lectiu.

---

Què ha canviat des de 2017

Nou anys després, el panorama ha canviat en alguns aspectes. La legislació europea sobre drets digitals s'ha reforçat. La consciència sobre la sobirania de la xarxa ha crescut. Han sorgit operadors alternatius i xarxes comunitàries amb més voluntat de servei al territori.

Però els mecanismes de control segueixen intactes, i les telecomunicacions de l'estat continuen depenent en gran mesura de les mateixes infraestructures i els mateixos actors. La diversificació real del sector, amb més operadors locals i xarxes alternatives, continua sent una assignatura pendent.

---

Descobreix Tornarem

Tornarem Telecom és un operador català que aposta per unes telecomunicacions gestionades des del territori, amb fibra fins a 1 Gb i 5G il·limitat des de 34,90 euros/mes, sense permanència. Més informació a tornaremtelecom.cat o al 936 41 91 59.