L'1 d'octubre i les telecomunicacions: qui controla la xarxa?

L'1 d'octubre i les telecomunicacions: qui controla la xarxa?

Hi ha moments que actuen com a reveladors. Que treuen a la superficie realitats que en condicions normals resten amagades sota la comoditat del dia a dia. Per a molts catalans, l'1 d'octubre internet va ser un d'aquests moments: quan les autoritats espanyoles van intentar bloquejar webs, aplicacions i serveis en linea relacionats amb el referendum, va quedar clar que la xarxa no es un espai lliure per defecte. Es un espai governat per infraestructures, lleis i actors amb interessos propis.

Entendr que va passar aquell dia amb les telecomunicacions estat es important per saber on som ara i que cal fer.

---

Els intents de bloqueig digital de l'1 d'octubre

Dies abans de l'1 d'octubre de 2017, el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya va ordenar als principals proveïdors d'internet espanyols --entre ells Telefonica, Orange i Vodafone-- que bloqueguessin una llista de webs relacionades amb l'organitzacio del referendum.

El bloqueig va tenir un exit parcial. Algunes pagines van ser inaccessibles durant hores. Pero la comunitat tecnica va respondre rapidament: miralls de les webs, xarxes privades virtuals (VPN), serveis d'adreces alternatives i la descentralitzacio dels sistemes van permetre que molta informacio continués accessible. La web del cens, per exemple, va ser duplicada en servidors de tot el mon en qüestio d'hores gracies a la collaboració de milers de persones.

El resultat pràctic va ser que els intents de bloqueig digital relacionats amb l'1 d'octubre internet van fracassar en gran mesura, pero la lliço era clara: l'estat te la capacitat juridica i tecnica d'intervenir en les xarxes de comunicacio quan considera que hi ha una raon per fer-ho.

---

Com funciona el control de la xarxa per part de l'estat

En la majoria de democracies occidentals, els governs tenen mecanismes per intervenir en les telecomunicacions estat en situacions determinades. Aquests mecanismes inclouen:

• Ordres judicials de bloqueig: Un tribunal pot ordenar a un proveïdor d'internet que bloqueji l'acces a una web o servei determinat. Es el mecanisme que es va usar l'1 d'octubre.
• Legislacio d'emergencia: En situacions de crisi, alguns estats tenen lleis que permeten intervencions mes ampies sobre les xarxes, incloent-hi talls de servei.
• Pressio sobre les operadores: Les grans operadores, que depenen de llicencies governamentals per operar, son vulnerables a la pressio informal dels reguladors i del poder executiu.
• Interceptacio legal: Els serveis d'intelligencia tenen mecanismes legals per interceptar comunicacions en determinades condicions.

Cap d'aquests mecanismes es exclusiu d'Espanya ni d'estats autoritaris. Existeixen en democracies consolidades. La diferencia esta en els controls democratics que limiten el seu us i en la transparencia amb que s'apliquen.

---

La sobirania de la xarxa: un debat global

El debat sobre la sobirania xarxa no es exclusivament catala ni espanyol. A nivell global, hi ha una tensio creixent entre tres models:

El model d'internet obert, promogut originalment als Estats Units i per comunitats tecniques internacionals, que defensa que internet hauria de ser una xarxa global, descentralitzada i sense control governamental.

El model d'internet nacional, que alguns estats --Rusia, la Xina, Iran-- han intentat implementar en diverses formes, creant xarxes que poden aïllar-se de la xarxa global si l'estat ho decideix.

El model europeu, que busca un punt mig: regular les plataformes digitals i protegir els drets dels usuaris sense trencar la xarxa global, pero amb capacitats de supervisio i intervencio en casos concrets.

Catalunya, com a territori dins la Unio Europea, esta dins del marc europeu. Pero la realitat de les telecomunicacions estat espanyol i les lliçons de l'1 d'octubre internet mostren que els marcs legals no sempre garanteixen la neutralitat de la xarxa en moments de tensio politica.

---

Per que la descentralitzacio tecnologica es una resposta

Una de les lliçons tecniques de l'1 d'octubre va ser la importancia de la descentralitzacio. Quan la informacio esta allotjada en un sol servidor, es facil bloquejar-la. Quan esta distribuida en milers de servidors arreu del mon, el bloqueig es molt mes dificil.

Aixo te implicacions per a la sobirania xarxa a nivell practic:

• Usar serveis descentralitzats i de codi obert quan sigui possible.
• Diversificar els proveïdors de telecomunicacions per reduir la dependencia d'un sol actor.
• Donar suport a xarxes comunitaries i cooperatives que no depenen exclusivament de les infraestructures de les grans operadores.
• Aprendre a usar eines de privacitat --VPN, Tor, comunicacio xifrada-- com a habitualitat, no nomes en situacions de crisi.

La resposta a la vulnerabilitat que va mostrar l'1 d'octubre internet no es nomes politica. Es tambe tecnica i de comportament individual i collectiu.

---

Que ha canviat des de 2017

Nou anys despres, el panorama ha canviat en alguns aspectes. La legislacio europea sobre drets digitals s'ha reforcat. La consciencia sobre la sobirania xarxa ha crescut. Han sorgit operadors alternatius i xarxes comunitaries amb mes voluntat de servei al territori.

Pero els mecanismes de control segueixen intactes, i les telecomunicacions estat continuen depenent en gran mesura de les mateixes infraestructures i els mateixos actors. La diversificacio real del sector, amb mes operadors locals i xarxes alternatives, continua sent una assignatura pendent.

---

Descobreix Tornarem

Tornarem Telecom es un operador catala que aposta per unes telecomunicacions gestionades des del territori, amb fibra fins a 1 Gb i 5G illimitat des de 34,90 euros/mes, sense permanencia. Mes informacio a tornaremtelecom.cat o al 936 41 91 59.